2.1. L’educació inclusiva i el Disseny Universal de l’Aprenentatge per a (DUA)
2.1.3. El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA)
El DUA és un model que té la finalitat d’orientar l’atenció educativa i l’organització de les mesures i els suports de manera que els centres puguin personalitzar els entorns, la planificació d’activitats per permetre la participació i l’aprenentatge a tothom. No és una metodologia de treball ni una forma de gestió d’aula concreta sinó que es tracta d’un paradigma que permet en cada moment una tria prou àmplia de metodologies, activitats, objectius, materials, etc. (Adam-Alcocer et al., 2022). És el que entenem com la posada en pràctica de les mesures universals per atendre tot l’alumnat. Es conceben o projecten des de l’origen -sempre que això sigui possible- entorns, processos, béns, productes, serveis, objectes, instruments, programes, dispositius o eines, de tal manera que puguin ser utilitzats per totes les persones, en l’extensió més gran possible, sense necessitat d’adaptació ni de disseny especialitzat. (CAST, 2018)
Quan les mesures universals no són suficients per garantir la presència, participació i progrés de tot l’alumnat s’inclouen altres mesures i suports d’atenció educativa per donar resposta als infants que presenten necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Així doncs, es considera com a punt de partida un model estructurat en tres nivells d’intervenció, dins dels quals es troben mesures i suports de diferents intensitats: universals, addicionals i intensius.
- Mesures universals o generals: intervenció adreçada a tot l’alumnat a l’aula ordinària que disposa d’estratègies que afavoreixen l’accessibilitat universal i permeten la participació plena de l’alumnat en l’aprenentatge. El professorat utilitza estratègies i metodologies flexibles i diversificades per ensenyar els continguts principals alhora que es tenen en compte les diferents necessitats d’aprenentatge de l’alumnat. Des d’un inici, es deixa de banda la idea que hi ha una única manera “normal” o “bona” d’aprendre i es considera amb normalitat que l’alumnat aprengui de diferents maneres per accedir als continguts del currículum.
- Mesures addicionals o ordinàries: intervenció més intensiva i especialitzada per a l’alumnat que no evoluciona al mateix ritme que l’alumnat general de l’aula un cop ja s’han aplicat mesures i suports universals i diversificats. S’apliquen, doncs, mesures i suports addicionals que estan pensats per ajustar la resposta educativa de manera flexible, preventiva i temporal, focalitzant la intervenció en aquells aspectes del procés d’aprenentatge i del desenvolupament personal que poden comprometre l’avenç personal i escolar de l’alumnat. Aquestes estratègies es poden donar a l’aula ordinària (grup gran) o en grups reduïts amb més èmfasi en les pautes i instruccions diversificades. Aquests suports s’han de concretar en les programacions d’aula, han de constar en les actes d’avaluació i en cas que s’elabori un pla individualitzat (PI) també hi han de constar.
- Mesures intensives o extraordinàries: intervenció amb suport més intens i individualitzat per a l’alumnat que segueix tenint dificultats amb els suports addicionals o que té un diagnòstic i un historial on s’indica que presenta dificultats per progressar en el seu aprenentatge. Es dissenyen i apliquen intervencions individualitzades en què es treballen habilitats que són un prerequisit en etapes del desenvolupament prèvies. Els nens i nenes que no tenen un diagnòstic i necessiten aquest nivell de suport són candidats/es a ser avaluats/des per determinar un possible diagnòstic. Hi pot haver alumnat que després de la intervenció intensificada mostri millores importants per disminuir els suports i passar al nivell 2 (addicional/ordinari). Aquests suports intensius s’han d’establir en un pla individualitzat (PI) i han de constar en l’expedient acadèmic.