2.1. L’educació inclusiva i el Disseny Universal de l’Aprenentatge per a (DUA)
2.1.1. L’educació inclusiva
Segons la UNESCO (2003) l’educació inclusiva és el procés d’identificar i respondre a la diversitat de les necessitats de tot l’alumnat a través d’una major participació en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, i reduint l’exclusió en l’educació. L’educació inclusiva implica canvis i modificacions en continguts, aproximacions, estructures i estratègies, amb una visió compartida que inclou tots els nens i totes les nenes amb la convicció, que és la responsabilitat del sistema regular i educar a tot el món.
Així doncs, l’educació inclusiva intenta respondre de manera no excloent a la diversitat de l’alumnat. Els objectius principals de l’escola inclusiva són:
- Identificar i eliminar barreres per a l’aprenentatge.
- Promoure la presència, la participació i el progrés de tot l’alumnat, posant èmfasi a incloure els infants amb discapacitat, trastorns, risc d’exclusió, aptituds excel·lents (altes capacitats), entre d’altres.
- Facilitar les ajudes i els suports necessaris per al progrés educatiu de tot l’alumnat com a eix de la qualitat de l’ensenyament.
- Combatre qualsevol forma d’exclusió en tots els àmbits de la vida.
En el procés cap a la inclusió es considera que les diferències són inherents a l’ésser humà, que la diversitat és un fet natural, és la normalitat (Pujolàs i Lago, 2006). Per tant, es posa èmfasi a desenvolupar una educació que valori i respecti les diferències, veient-les com una oportunitat per optimitzar el desenvolupament personal i social i per a enriquir els processos d’ensenyament i aprenentatge.
Hi ha una estreta relació entre l’educació inclusiva i les reivindicacions de les persones amb discapacitat, ja que ha estat des d’aquest sector que s’han impulsat més canvis que han proporcionat millors oportunitats educatives per aquest alumnat. L’educació inclusiva, però, tot i que té un compromís indubtable amb les persones amb discapacitat no solament pretén oferir suports a aquest col·lectiu (com es feia des de la perspectiva de l’educació especial), sinó que busca que els canvis metodològics beneficiïn tot l’alumnat. Aquesta aproximació és possible tenint en compte tres dimensions bàsiques, que podem anomenar “les tres P” (Echeita i Ainscow, 2011) i que es resumeixen a continuació (Adam-Alcocer et al., 2022):
- Presència: està relacionada amb el lloc on s’eduquen els infants i amb el nivell de fiabilitat i puntualitat amb què assisteixen a les classes. És a dir, a garantir que tots els infants poden rebre el seu dret a l’educació compartint els mateixos espais, prioritzant les escoles ordinàries. Aquesta primera “P” ha estat crucial per garantir el dret de l’alumnat amb discapacitat d’incorporar-se a les aules ordinàries amb les mesures i els suports necessaris. Cal tenir en compte que, si bé aquesta “P” és important, s’ha d’analitzar de manera interdependent amb les altres dues “P” que expliquem a continuació: participació i progrés.
- Participació: fa referència a la qualitat de les experiències dels infants mentre es troben a l’escola. Es considera que perquè les seves experiències siguin de qualitat s’ha de tenir en compte la seva opinió, escoltar la seva veu i valorar el seu benestar personal i social. La “P” de participació ha d’emfatitzar en aprendre amb les altres persones, tenir una implicació activa durant el procés ensenyament-aprenentatge i reconèixer i acceptar les persones tal com són (Echeita, 2006).
- Progrés: s’ha de garantir el dret a l’èxit acadèmic i a l’aprenentatge a tot l’alumnat. Aquesta “P” fa referència als resultats d’aprenentatge que es relacionen amb el currículum i que s’han de valorar no únicament amb exàmens al final del procés d’aprenentatge sinó també tenint en compte un currículum flexible, avaluacions individuals, dinàmiques i amb múltiples formats. No es tracta que tot l’alumnat aprengui exactament el mateix i de la mateixa manera sinó que, per tal que tothom aprengui al màxim de les seves possibilitats, es tinguin en compte les diferents capacitats i ritmes d’aprenentatge, proporcionant igualtat d’oportunitats.