2.2. Les dificultats i els trastorns de l’aprenentatge i del llenguatge i els trastorns del neurodesenvolupament
El Pràcticum professionalitzador del Màster en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge permet a l’estudiantat treballar en la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu (NESE) dels infants amb dificultats d’aprenentatge i/o trastorns de la comunicació, del llenguatge o del desenvolupament per planificar i realitzar una intervenció.
Al llarg del recorregut pel Màster i segons el pla d’estudis i especialització que cada estudiant hagi triat, s’haurà treballat amb més profunditat la identificació, avaluació i intervenció dels infants amb unes o altres tipologies de trastorns o discapacitats que tenen un impacte en l’aprenentatge i el desenvolupament del llenguatge. Durant les pràctiques, s’hauran de treballar en realitats escolars heterogènies amb infants que tenen NESE derivades de diferents trastorns.
En aquest sentit, tot i que existeixen diferents classificacions dels trastorns de l’aprenentatge, del llenguatge i del desenvolupament segons autores i autors i manuals diagnòstics, en aquest Pràcticum hem adoptat el terme de “trastorns del neurodesenvolupament (TND)” com a terme paraigües. Els TND són un grup de trastorns d’origen neurobiològic que tenen un inici precoç en la infància i produeixen dificultats en una varietat de dominis funcionals de la vida de les persones, incloses les funcions cognitives i executives, el llenguatge i la comunicació, les interaccions socials, i la funció motora i el control de la conducta (Thapar et al., 2017). Els TND que es treballen en aquest Màster són:
- La discapacitat intel·lectual (DI)
- Els trastorns de la comunicació:
- Trastorn del llenguatge (trastorn del desenvolupament del llenguatge; TDL)
- Trastorn dels sons de la parla (fonètica i fonologia)
- Trastorn de la fluïdesa (tartamudesa)
- El trastorn de l’espectre autista (TEA)
- El trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH)
- Els trastorns específics de l’aprenentatge:
- Dislèxia
- Disgrafia
- Discalcúlia
Durant la formació en aquest Màster també s’ha treballat les NESE derivades de les altes capacitats, que tot i no englobar-se dins dels TND es considera necessari un diagnòstic per tal que les escoles puguin treballar per la seva inclusió. Per altra banda, també s’han estudiat les NESE dels infants que poden tenir discapacitat del tipus sensorial i motriu.
És important tenir present que tots tenen en comú símptomes que s’associen amb dificultats funcionals en el rendiment acadèmic, el funcionament social i el benestar emocional.
A continuació, es presenta una breu definició per cadascun d’aquests trastorns i discapacitats perquè l’estudiantat pugui tenir una visió general de les característiques dels infants amb els que podrà treballar als centres on es faran les pràctiques:
- Discapacitat intel·lectual (DI): es caracteritza per limitacions importants tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa que es manifesta en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques de les persones. Aquestes limitacions s’han de donar abans dels 22 anys (Schalock et al., 2022).
- Trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): és un trastorn sever i persistent en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral que pot involucrar un o diversos components del llenguatge en diferent grau, tant a nivell expressiu com a receptiu, i que afecta el desenvolupament social i/o escolar (Bishop et al., 2016; 2017). Aquestes dificultats es donen en absència de discapacitat intel·lectual, pèrdua auditiva o altres afeccions mèdiques o síndromes que se sap que causen trastorns del llenguatge.
- Trastorns dels sons de la parla (TSP): és un grup de trastorns que es manifesten per alteracions en la percepció, articulació o representació lingüística dels sons de la parla, ja sigui per causes orgàniques o funcionals. En el Màster s’ha treballat en els trastorns amb afectació fonètica (articulatòria), fonològica, del ritme de la parla, així com s’han abordat els casos de disfonia de la veu (que no entren dins el grup de TSP, però també afecten a escala acústica).
- Trastorn de la fluïdesa (tartamudesa): sota aquesta denominació es troben els trastorns que afecten significativament la fluència del discurs tartamudesa, disfèmies, disfluències-, acompanyant-se d’arítmies a nivell de la parla (espasmofèmia) i tics motors, provocant, per tant, estats d’ansietat al parlar (Manaut-Gil, 2005). Amb freqüència, aquests trastorns s’engloben sota el terme de tartamudesa (Sangorrín, 2005).
- Trastorn de l’espectre autista (TEA): és un trastorn del neurodesenvolupament definit per un perfil de desafiaments persistents en la comunicació i interacció social i la presència de patrons de comportament, interessos o activitats restrictius i repetitius que són presents a la primera infància i causen deficiències funcionals clínicament significatives (APA, 2013). Aquestes característiques són presents en tots els casos, amb independència de la cultura, ètnia o nivell socioeconòmic de la persona i hi ha variació en el grau d’afectació. El TEA s’entén com un trastorn de caràcter dimensional i es dona un continu de severitat, i cada persona se situa en un lloc de l’espectre d’acord amb característiques, com el quocient intel·lectual, les habilitats adaptatives i el nombre de símptomes.
- Trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH): és una alteració d’origen neurobiològic, amb un inici en la infància i un curs persistent i variable, que es caracteritza per la presència de símptomes i conductes de falta d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat amb una freqüència i intensitat inhabituals per a l’edat, el sexe i el nivell de desenvolupament del nen o la nena (APA, 2013).
- Dislèxia: es caracteritza per dificultats en el reconeixement precís i fluid de paraules i per problemes d’ortografia i de descodificació. Aquestes dificultats provenen d’un dèficit en el component fonològic del llenguatge que és inesperat en relació amb altres habilitats cognitives que es desenvolupen amb normalitat, i la instrucció lectora a l’aula és adequada. Les conseqüències o els efectes secundaris es reflecteixen en problemes de comprensió i d’experiència pobra amb el llenguatge imprès, que impedeixen el desenvolupament de vocabulari (IDA, 2002; Lyon et al., 2003).
- Disgrafia: fa referència a les dificultats en l’aprenentatge de l’escriptura per part d’infants que no mostren altres trastorns ni dificultats. Es caracteritza per una qualitat de l’escriptura (llegibilitat, regularitat de la grandària de les lletres i dels espais, alineació de les lletres i les paraules) i una velocitat gràfica deficients per l’edat cronològica del nen/a. (Rigal, 2006).
- Discalcúlia: és un trastorn específic de l’aprenentatge que perjudica profundament l’adquisició d’habilitats aritmètiques en l’àmbit escolar. A més d’impactar en el desenvolupament acadèmic també ho fa en les activitats numèriques de la vida diària, i no es pot explicar per cap dèficit sensorial, trastorn neurològic o una altra malaltia (Kuhn, 2015).
- Altes capacitats: és el concepte que engloba a totes les persones que presenten característiques intel·lectuals superiors, tant quantitativament com qualitativa, d’una manera significativa a la majoria de la població. Això pot passar en una, algunes o totes les àrees d’aptitud. En les altres capacitats s’integren la superdotació i el talent i la precocitat (Carreras, 2022).
- Discapacitat sensorial: la dividim entre la discapacitat visual i discapacitat auditiva (Andreu, 2013):
- La discapacitat visual la pateixen les persones que tenen una manca total o parcial de visió (ceguesa total o parcial). Els dos aspectes bàsics necessaris per definir la discapacitat visual són l’agudesa visual (capacitat per percebre la figura i la forma dels objectes, així com per discriminar-ne els detalls i el camp visual (capacitat per percebre els objectes situats fora de la visió central).
- La discapacitat auditiva que pateixen les persones que tenen una manca total o parcial d’audició. Les pèrdues auditives es poden classificar segons la localització de la lesió, el moment en el qual apareix la lesió, el moment en el qual apareix la lesió en relació amb el llenguatge adquirit o el grau de pèrdua auditiva.
- Discapacitat motriu: la pateixen persones que tenen alguna afectació en l’aparell locomotor. Com a conseqüència es poden produir limitacions posturals, de desplaçament o de coordinació del moviment. Entre els principals problemes que pot generar la discapacitat motriu, que són diversos, es destaquen: moviments incontrolats, dificultats de coordinació, abast limitat, força reduïda, parla no intel·ligible, dificultat amb la motricitat fina i gruixuda o mala accessibilitat al medi físic.